Amb els mesos de platja i piscina, tornem a sentir a parlar de l'anomenat "tall de digestió", la saviesa popular de les nostres àvies i mares, estaria molt bé també que els avis i pares es comencin també a preocupar de la salut de la seva prole, ens diuen que no ens banyem just després de menjar donat que se'ns podria tallar la digestió i posar-nos malalts. Què hi ha de cert en aquesta afirmació?
La realitat és que el fet de banyar-nos després de menjar no és la causa de tots els possibles mals, si no una síndorme anomenada HIDROCUCIÓ, segons diccionari.cat:
Partició sil·làbica: hi_dro_cu_ci_ó
femení PATOLOGIA Trastorn caracteritzat per una pèrdua de la consciència deguda a una disminució sobtada de la irrigació sanguínia cerebral com a conseqüència de la immersió en aigua freda.
Per tant el problema en qüestió és el canvi de temperatura sobtat entre el cos i l'aigua (de mar o piscina), el fet és que després de menjar, sobretot si fem àpats molt copiosos, tenim més probabilitat de patir una hidrocució, donat que la sang la tenim acumulada a l'aparell digestiu per tal de poder fer el procés de digestió habitual, però no és imprescindible haver menjat per a poder-la patir.
En resum, per evitar una hidrocució, tot i que col·loquialment s'enten que parlem de tall de digestió, hauríem de:
- No fer àpats copiosos o consumir grans quantitats d'alcohol si ens hem de banyar en aigua molt freda, o bé amb molta diferència de temperatura entre l'exterior o l'interior de l'aigua
- Tenir cura de no banyar-nos sols en espais de difícil accés o allunyats de la costa. El problema de la hidrocució és la pèrdua de coneixement a dins de l'aigua, fet que pot comportar un ofegament.
- Quan ens fiquem a l'aigua ho hauríem de fer poc a poc per tal que el nostre cos d'adeqüi a la temperatura
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora