Tinc l'oportunitat de parlar amb molts companys i de llegir a tants altres, i la preocupació és creixent entre el col·lectiu. Què passa amb el seguiment del pacient crònic, un dels pilars de la nostra especialitat? Com arriben ara els crònics descompensats? Què ha passat amb els determinants socials de salut i les activitats comunitàries? Què farem amb la tornada a l'escola? Què passa amb les activitats preventives i la vacunació? Tots coincidim que volem reprendre la nostra activitat habitual, i molts reflexionem com combinar l'activitat COVID amb tota la feina que durant uns mesos vam aparcar i que ara és de vital importància reprendre.
En aquest article del BMJ: Covid-19: an opportunity to reduce unnecessary healthcare ens recorden com els sistemes sanitaris, abans de la pandèmia vivien un desbordament en el seu ús. Els informes dels Estats Units i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics suggeriren que es malgastava almenys una cinquena part de la despesa en salut rutinària: inclòs el sobrediagnòstic i sobretractament. A més, reflexionen com durant la pandèmia s’ha reduït el nombre de visites per motius no-COVID de forma important, essent als Estats Units fins a gairebé la meitat. És evident que moltes persones no van poder accedir a l’atenció necessària, i també que altres han evitat proves, diagnòstics i tractament. Estudis que posin llum en aquest “experiment natural” que hem viscut durant aquests mesos ens ajudaran a conèixer millor el camí per evitar pràctiques de poc valor i del que el projecte Essencial a Catalunya és un molt bon exemple.
La realitat és que ara mateix l’atenció primària està sobrepassada en la seva activitat. Juan Simó, en aquesta entrada al blog salud, dinero y atención primaria, fotografia molt bé quin és el nostre dia a dia: reprendre tota aquella activitat que durant uns mesos es va posar en pausa i que ara és fonamental fer-se càrrec per evitar mals majors en un futur no tan llunyà. En Simó posa veu a una problemàtica que tant sanitaris com docents veiem venir: aquesta tardor qualsevol procés víric que altres anys era banal i que es recomanava autocura a la persona, serà un possible cas d’infecció per COVID i per tant, un cas a ser valorat i sol·licitar un test PCR. És per aquest motiu, que apunta -i a molts no ens sembla forassenyat- posar l’atenció COVID en un altre lloc que no sigui el mateix Centre d’Atenció Primària. I al que jo sumaria, que aquesta atenció estigui formada per un grup mixt de professionals de diferents nivells assistencials i organitzacions: si continuem tibant només de l’atenció primària per fer tota la feina de cribratge, seguiment i estudi de contactes... continuarà sobrecarregada estiguin on estiguin els punts d’atenció assistencial.
Ja existeixen territoris a l’Estat que posen en marxa accions com aquesta. Ho llegim en aquesta notícia a El Correo, on fan cinc cèntims de com el servei basc de salut ha seleccionat 58 centres per convertir-se en referència en el tractament d’aquesta malaltia i la resta de centres atendran la resta de patologies. Haurem de seguir molt de prop aquesta experiència i conèixer l’opinió dels professionals d’atenció primària d’Euskadi.
I vosaltres... què en penseu? Com s’ha d’organitzar l’atenció primària enmig d’aquesta pandèmia que ha vingut per quedar-se durant molts mesos? Com podem continuar donant resposta als malalts per la COVID-19 i l’estudi de contactes dels mateixos a la vegada que persisteixen les pràctiques de valor de l’atenció primària que ja ha demostrat sobradament que contribueix a la reducció de la mortalitat de les persones.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora