La teleconsulta i l'era post-COVID

L’època COVID als Centres d’Atenció Primària (CAP) s’ha caracteritzat per promoure la consulta no presencial al Centre.


A Catalunya, això s’ha vist reflectit en una forta campanya des del CatSalut i homogènia per a tots els proveïdors de salut d’atenció primària, on s’encoratja els usuaris a contactar telefònica o telemàticament amb els serveis assistencials enlloc d’accedir-hi físicament. Aquesta campanya ha tingut diverses variables que han fet que sigui un èxit, algunes d’elles són: 


1. Repetir el missatge arreu -tothom sap que és millor “quedar-se a casa”-, 

2. Fer-ho molt fàcil pels usuaris i usuàries: En l’època pre-COVID, per poder donar-te d’alta de l’espai virtual personal de salut, a Catalunya anomenat, “La Meva Salut” era necessari fer-ho de forma presencial al CAP i aportant documentació identificativa. En l’època COVID, es va transformar perquè amb una simple trucada de telèfon o emplenant un formulari, aquest espai ja sigui operatiu.

3. Destinar part del temps assistencial: Abans, els professionals dedicàvem un % no menyspreable de la nostra jornada laboral a les visites no presencials (ex: telefòniques i virtuals). Aquestes tasques no sempre eren contemplades ni comptabilitzades en les agendes i es feien ocupant part del temps no assistencial.
Durant l’època COVID, el % de visites no presencials s’ha elevat fins a superar amb escreix les presencials. En alguns centres s’han creat agendes específiques per programar tota aquesta activitat virtual. 
Això ens ha fet adonar que si disposem de temps per a realitzar aquestes visites, podem arribar a ser molt efectius en resoldre la necessitat de l’usuari/a. El fet de registrar a l’agenda aquesta activitat virtual i donar temps al professional per fer-la és un èxit que s’ha establert i no ha de marxar.  

4. Garantir la infraestructura necessària als Equips d’Atenció Primària (EAP): millorar les línies telefòniques i les xarxes de connexió a internet. Proveir d’aparells de telèfon, càmeres webs i ordinadors. Si les teleconsultes han arribat per quedar-se, és evident que els professionals han de disposar de recursos necessaris per fer-ho, i això passa per una inversió real i dimensionada als EAP en hardware i en connexions ràpides, còmodes i segures. 


Som molts els professionals d’atenció primària que aplaudim aquesta mesura i apostem per ella en l’època post-COVID. Les virtuts d’aquest tipus de visita són clares: l’asincronia permet al professional ordenar el temps còmodament i inclòs treballar des de casa conciliant vida personal i professional, la millora en l’accessibilitat dels usuaris/àries que poden contactar ràpidament i fàcil, entre altres.  Sigui com vulgui, nosaltres ens preguntem: 
Serà possible establir l'hegemonia de la consulta no presencial en atenció primària? 
És per tothom o ens estem deixant a gent “a casa” donant aquest protagonisme al no presencial? 
Es convertirà el no presencial en el nou cribratge de l’atenció primària... i si és així... hem de crear una nova atenció primària amb un cribratge tan potent per la nostra població,  quan un dels nostres valors és la proximitat?


Mentre continuem donant voltes a aquest tema, us deixem algunes lectures inspiradores per l’època post-COVID:
  • Al blog saludconcosas, ens expliquen un projecte sobre recordatoris informatius telefònics per aconseguir un canvi de comportament en les persones que truquen... és una forma de nudge -modificadors de comportament o petites empentes- a l’abast de la tecnologia present a l’atenció primària.
  • Al blog “Avances en gestión clínica”, en Frederic Llordachs reflexiona sobre la telemedicina i com pot ser i serà una eina útil de priorització de serveis i descàrrega de pressió assistencial.
  • En Salvador Casado reflexiona sobre els avantatges i les dificultats de la telemedicina en temps de pandèmia a l’atenció primària a través de la vivència en el Centre on treballa.
  • Quan es parla de telemedicina a atenció primària, un no pot deixar de llegir les publicacions del metge de família Josep Vidal. Us recomanem aquest article que descriu els beneficis i els inconvenients de la consulta virtual.
@voinonen



Acabem recordant la Llei de les cures inverses: qualsevol estratègia que estigui basada en eines digitals ha de contemplar el sector de la població -més o menys gran- que no pugui accedir a aquestes eines. Per això, l’atenció primària haurà de ser més comunitària que mai.

Signat per Irene Veganzones (@ireneveganzones) i Iris Alarcón.

Comentaris