He sortit de casa després d'uns quants dies sense fer-ho. Ho faig bé, empolainada amb la meva millor indumentària: mascareta, guants... ja sabeu! He sortit de nit, necessitava que el vespre m'acaronés la cara, fer alguna glopada d'aire fresc que arribi fins a l'últim racó del meu cos.
Ho faig tot sovint això de passejar de nit, però aquesta vegada és diferent: Ha estat una passejada ràpida fins a la botiga de la cantonada. Al carrer regnava un silenci ensordidor que amarava l'ànima, interromput pels sorolls de les sirenes d'ambulàncies i policia. M'he creuat només amb un parell de persones, també guarnides amb mascaretes. Ens creuàvem, a molt més de dos metres de distància, i ni tan sols ens hem atrevit a mirar-nos a la cara, no fos cas que una mirada amable també estigui mal vista....
I de sobte, en una cantonada, mig amagats, he vist una parella que, atrevint-se a saltar-se totes les normes, s'estava fent un petó dolç. Sota la meva mascareta he somrigut... i és que, si hi ha alguna cosa que ens salvarà a tots en aquests dies estranys, serà l'amor.
#quedatacasa #joemquedoacasa
Per cert, el "FaceID" del móvil no funciona amb mascareta... "problemas de la vida moderna" que diria un amic!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora