Heu fet mai un pot dels bons records? Durant tot l'any escrius els moments que t'han fet sentir bé i els poses dins un pot. El dia 31 de desembre, i no abans! L'obres i els rellegeixes. Aquests dies grisos en què sembla que costa posar-se d'acord i que la tecnologia ens guanya a tots, jo tinc la mirada posada en les petites mostres d'amor del dia a dia. Aquelles petites, imperceptibles i que si et fixes bé, al detall, són els moments que ens salvaran. Busqueu els vostres!
Visitar a una parella gran -molt gran-, ell s'està intentant posar el jersei i ella s'aixeca amb tota la dificultat del món per ajudar-lo a vestir.
Una pacient que acaba de sortir d'una malaltia llarga i dura em regala una bossa de mà feta per ella. En els llargs dies de tractaments i esperes, va aprendre a fer-ne. Ens abracem, les dues sabem que significa que s'ha acabat.
Esperar per començar a dinar tots junts, tot i que arribo passades les 4 de la tarda després de tot el matí de guàrdia. Tenir paciència i aguantar la gana per estar en família.
Sortir d'un assaig esgotada amb una bossa plena de vestuari i attrezzo que em pesa molt. Ell l'agafa per portar-me-la. Jo li dic que no cal, que ell també està cansat, però la carreteja fins al cotxe.
Els bons consells del pare: "no et quedis allà on no et volen", entre d'altres... Ell sí que hauria d'escriure un llibre de la saviesa d'aquest món!
Saber quin dia és especial i organitzar per, tot i lluny, ser-hi.
Mirar-se de veritat: parar-te un moment en la voràgine del dia a dia, deixar la pantalla de l'ordinador ("tablet", mòbil, rellotge hiperintel·ligent) i escoltar amb les orelles i l'ànima a qui tens davant.
Una trucada de telèfon.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora