Un temps per cada cosa... Un temps per morir i un altre per renéixer... un temps per plorar i un altre per riure. Un temps per deixar que la tempesta passi i un altre per ballar sota la pluja.
Un 2020 per tornar a fer-li confiança a la vida.
L'esposa d'en Joan ve a la consulta, m'explica que està molt bé després d'un any de tractament pel càncer... que ho tolera bé i que les últimes visites a l'hospital són bones notícies.
En Lluís em ve a veure després de 6 mesos del diagnòstic. Em mostra les cicatrius - les de l'operació i les de l'ànima-. Em dóna les gràcies per ser qui li va donar la notícia, per ser qui els va acompanyar durant les primeres setmanes d'impacte. Encara està a mig camí, i té confiança.
La Rosa ha canviat de feina i ha deixat els antidepressius. Després de moltes converses, va trobar la confiança per fer-ho.
Una companya em canvia la guàrdia per poder estar amb la família, ara que aquests moments són més preuats que mai.
Que en una ciutat llunyana, tot menjant unes postres impossibles, et facin riure molt, moltíssim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora