Dues actrius i un escenari: l'atenció primària i la psicologia clínica

Els qui ens dediquem a la salut i l'atenció a les persones, sabem que la salut mental és un determinant bàsic de salut. Els trastorns mentals presenten una alta prevalença en la nostra societat, afectant directament a la salut i la qualitat de vida de les persones i provocant una alta sobrecàrrega i discapacitat.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que 1 de cada 4 persones tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida i que l'any 2020, representarà el 15% de la discapacitat ajustada als anys de vida perduts per malaltia. 

A Catalunya, segons l'estudi DASMAP, l'any 2016 es van atendre 1,4 milions de persones per un problema de salut mental. D'aquests, el 24% es van atendre als Centres d'Atenció Primària.

En aquest context, i amb l'excusa de la invitació al  Congrés Nacional de Psicologia celebrat a Vitòria entre els dies 21 i 24 de juliol, vaig fer una petita enquesta als metges i metgesses de família i comunitària. L'objectiu no era fer un estudi metodològicament impecable, sin fer un petit tast, una aproximació a la realitat dels meus col·legues d'especialitat. Vaig obtenir un total de 52 respostes, el 78,5% de qui va respondre havien finalitzat l'especialitat feia entre 11 i 30 anys. El 66,7% treballen en zones urbanes, el 21,6% en zones semi-rurals i l'11,8% en zones rurals. A les meves companyes i companys els hi vaig fer tres preguntes en relació a la psicologia clínica:

1. Tens relació amb especialistes en psicologia clínica? El 90,4% va respondre que sí.

2. Com et relaciones amb els i les psicòlogues clíniques? La meitat van respondre que mitjançant interconsulta presencial. L'altra meitat majoritàriament mitjançant interconsulta virtual o bé derivació sense comentar el pacient.

3. Quantes vegades visita el psicòleg o la psicòloga clínica al centre? Aquí les respostes van ser molt més heterogènies. Tot i que la majoria van respondre que un cop per setmana, només era un 30,6% de les persones que van respondre, seguit de prop en un 28,6% per dos cops al mes.

És clar que la salut mental és un tema de salut cabdal i que la relació entre l'atenció primària i la psicologia clínica és heterogenia en el nostre territori. 

Així, les conclusions que vaig compartir a la taula, van ser la de caminar cap a un futur on la realitat sigui la d'atenció integral de les persones amb una treball en xarxa entre els diferentes professionals implicats en el procés. Per aconseguir-ho, caldrà professionals motivats en la relació interdisciplinar. Així mateix, serà necessari crear espais, tan físics com de temps, per poder intercanviar coneixements. Una atenció centrada en la persona, com a centre del sistema i que tot pivota al votant d'aquesta. Una atención en salut mental basada en la evidència científica, lluny de les pseudoteràpies sense evidència que creen falses esperances en persones amb una situació d'alta vulnerabilitat. I finalment, amb un enfoc comunitari, per què només amb la mirada posada en la comunitat, coneixent els determinants socials de la persona i amb el recolzament dels actius de la comunitat, podrem fer una atenció completa a la persona.

Bibliografia:

El contexto de la salud mental. Publicat por la OMS, 2003. 

Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre? Plubicat per FoCAP, 2016.

Document ENAPISC sobre salut mental i addiccions a la xarxa d'atenció primària.