 |
| Font: Pixabay |
Aquestes últimes setmanes la meva mare i jo hem compartit molt temps d'espera en passadissos, menjadors d'hospitals i sales per familiars.... En aquestes hores interminables, no ha deixat mai de sorprendrem les petites mostres -quasi imperceptibles- d'aquest amor incondicional que els meus pares es tenen.
 |
| Els pares quan eren joves |
Us en podria explicar moltes: com es desperta cada matí abans que ningú per fer l'esmorzar, com sap la quantitat exacta de sal i oli que al pare li agrada a l'amanida i que ningú més sap, com encara es fan una mirada ràpida i somriuen... Deixeu-me però, que comparteixi l'última:
A la cua del menjador de l'hospital passem per davant de les postres, una de les fruites per triar és el caqui, al meu pare li encanta però la mare no li deixa menjar mai, per la diabetis... I quan el meu pare en porta furtivament a casa, la meva mare sempre acaba rondinant! Jo veig la fruita i inevitablement penso en ell... Veig com la mare n'agafa un d'una revolada, la miro -a ella no li agraden gens!-. Em respon que se'l guardarà a la bossa i el pujarà a l'habitació del pare, segur que el gaudeix!
En aquest any 2018 que tot just comencem, us desitjo una vida plena d'aquestes petites mostres d'amor... que en puguem fer i que en puguem rebre! No hi ha res més potent que l'amor!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora