Ahir vaig rebre un correu electrònic de la Lydia, la meva tutora durant la meva residència, on em recordava una història, un d'aquells "moments" que passaven a la seva/nostra consulta.
"Fa anys, quan era resident de primer any, vaig presentar un cas a les Jornades de Residents de Catalunya que organitza la @camfic. El cas parlava d'una dona que presentava un limfedema unilateral sense cap altra clínica acompanyant. Es tractava d'una troballa "rara" sobretot perquè les probes complementaries no donaven més informació sobre la mateixa.
Recordo que, quan vaig acabar la meva exposició oral sobre el cas, un dels membres del Comitè Científic es va apropar a mi per felicitar-me per la feina i em va comentar que era una llàstima que no fos un cas amb un final tancat (és a dir, un diagnòstic clar, un tractament, una evolució... Aix! amb el que ens agrada això als metges!). Quan vaig tornar de Lleida, li vaig explicar a la Lydia i ella em va mirar amb aquella mirada amb què m'ho deia tot: - Iris, encara necessites temps per aprendre que no tot és el que sembla, que cal temps per saber cap on van les coses, les malalties, les persones... tingues paciència!-.
En aquest correu electrònic la Lydia em va explicar que a la seva/nostra pacient li havien diagnosticat un tumor. Aquest diagnòstic és un dels que, segons la bibliografia, podríem trobar o en aquell moment o amb l'evolució del mateix."
I així, després d'anys d'aquella exposició oral a les Jornades de Residents, anys després de visitar a aquella senyora de qui recordo el nom i dubto mai oblidi, anys després d'haver completat la meva residència, avui torno a aprendre i a retrobar-me amb una de les claus de la nostra professió. Gràcies a la possibilitat de seguir a la pacient durant el temps, de la continuïtat de la nostra assistència, de les hores invertides en els nostres pacients i les seves famílies, aconseguim arribar al final de les històries i, d'aquesta manera, intervenir de forma precisa en el moment del diagnòstic inicial. D'això es tracta el diagnòstic precoç, d'això es tracta acompanyar i d'això es tracta la nostra especialitat.
Avui, si m'ho permeteu, li dedico aquesta publicació a la dona qui em va ajudar a aprendre una mica més de la medicina i en especial a la Lydia, la meva tutora en el sentit més ampli! Els seus consells, el seu bon fer i les seves mirades, m'acompanyaran la resta de la meva vida.
Us deixo aquest vídeo sobre l'especialitat de Medicina Familiar i Comunitària que vaig realitzar en el context de les Jornades postMIR de l'acadèmia AMIR!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora