Però... i les ferides de l'ànima?
Em desperto per les nit amb una sensació d'ofec... crec que és el cor!
No he anat a fer la "quimio"... el meu fill passa un mal moment i em necessita
Porto mesos amb aquestes molèsties a l'estòmac i res no m'ho cura
Ara no puc fer-me aquestes probes, no sé com desplarçar-me fins la ciutat!
Com a metges de capçalera aquestes situacions i moltes altres omplen les nostres consultes dels Centres d'Atenció Primària: lluny de la part més orgànica, les ferides de l'ànima, la part més emocional i social de l'individu i de la família se'ns presenta davant nostra constantment.
Com es curen? Com es desinfecten i suturen? Tot sovint el que més necessiten aquestes persones és TEMPS i ACOMPANYAMENT! Com a professionals, acompanyar en el dolor, en el dol, en la pèrdua, en la por i en la incertesa és del tot necessari tant com més difícil!
Aquests dies a la consulta ha vingut a visitar-se una persona amb una angoixa molt gran de la que encara no sap el motiu. El seu familiar, a qui fa mesos vaig acompanyar també en un moment difícil, li diu - davant meu, gran espectadora de la vida, afortunada com sóc d'aquestes experiències- "jo també vaig estar així, segur que te'n sortiràs! Només cal temps i que algú t'acompanyi en el pou!"-. I sembla que, aquests som nosaltres, els metges de capçalera, els qui tenim la sort, la responsabilitat i el coratge, d'acompanyar a les persones en la sortida del pou... al llarg de tota la seva (nostra) vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora