Estem a la consulta i ens arriba una ferida... com a metges sabem com actuar davant d'una hemorràgia: "agafem unes gases, fem compressió per fer hemostàsia.... important netejar amb aigua i sabó i desinfectar.... Inclòs pot ser que calgui suturar! Triar el número del fil, anestesiar localment, el fil passa per dalt li fem un parell de voltes, tallem..... Les ferides del cos, les que veiem, són fàcils de curar... N'hem fet un parell de tallers a la facultat i el nostre "Rgran" ens ha orientat en la tècnica i guiat pacientment en les nostres primeres vegades....
Però... i les ferides de l'ànima?
Em desperto per les nit amb una sensació d'ofec... crec que és el cor!
No he anat a fer la "quimio"... el meu fill passa un mal moment i em necessita
Porto mesos amb aquestes molèsties a l'estòmac i res no m'ho cura
Ara no puc fer-me aquestes probes, no sé com desplarçar-me fins la ciutat!
Com a metges de capçalera aquestes situacions i moltes altres omplen les nostres consultes dels Centres d'Atenció Primària: lluny de la part més orgànica, les ferides de l'ànima, la part més emocional i social de l'individu i de la família se'ns presenta davant nostra constantment.
Com es curen? Com es desinfecten i suturen? Tot sovint el que més necessiten aquestes persones és TEMPS i ACOMPANYAMENT! Com a professionals, acompanyar en el dolor, en el dol, en la pèrdua, en la por i en la incertesa és del tot necessari tant com més difícil!
Aquests dies a la consulta ha vingut a visitar-se una persona amb una angoixa molt gran de la que encara no sap el motiu. El seu familiar, a qui fa mesos vaig acompanyar també en un moment difícil, li diu - davant meu, gran espectadora de la vida, afortunada com sóc d'aquestes experiències- "jo també vaig estar així, segur que te'n sortiràs! Només cal temps i que algú t'acompanyi en el pou!"-. I sembla que, aquests som nosaltres, els metges de capçalera, els qui tenim la sort, la responsabilitat i el coratge, d'acompanyar a les persones en la sortida del pou... al llarg de tota la seva (nostra) vida.
Comentaris
Publica un comentari
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora