L' Irene Veganzones arriba a l'entrevista amb aire decidit. Te uns ulls blaus i profunds que miren desitjant conèixer els secrets més intims. Amb l'Irene tenim una conversa interessant sobre la medicina de familia, el paper del docent en la societat actual, l'aprenentage i la vida... NO US LA PERDEU!
Irene Veganzones és metgessa de familia i comunitària des de fa un any. A més, treballa en l'acadèmia AMIR des de fa 5 anys havent realitzat diversos papers, entre ells tutora, coordinadora de tutors i professora.
L'Irene treballa des del 2009 a l'acadèmia AMIR realitzant diverses tasques docents. Ens explica que actualment és l'única especialista en medicina familiar i comunitària que treballa en aquesta acadèmia. En aquesta entrevista aprofundirem amb ella en la tasca docent dels metges de familia.
IRENE VEGANZONES: Vaig fer la preparació per l'examen MIR en aquesta acadèmia. Després de l'examen la meva tutora em va recomanar a la Directora de Docència i finalment em van seleccionar com a tutora a la seu de Barcelona.
ÀM: Després de dos anys a l'acadèmia AMIR, primer com a tutora a Barcelona i després com a coordinador de tutors a la mateixa ciutat, vas ocupar el càrrec de coordinador de tutors a nivell estatal. Ens expliques que hi ha més de 30 tutors arreu d'Espanya. Què és el que va fer que et triessin a tu entre la resta de tutors per fer la tasca de coordinació?
IV: Per aquesta figura es necessitava una persona que, per sobre de tot, pugués unificar i homogeneitzar les pautes que es donaven als tutors per a que tots els estudiants tinguessin la mateixa informació, segons les seves necessitats. Jo soc una persona amb gran capacitat d'implicació i treball i crec que això, juntament amb els meus anys d'experiència dins l'acadèmia, van fer que aconguís la feina. Soc una persona perfeccionista i entregada... m'agrada que tot vagi bé!
ÀM: Què és el que més t'agrada del món de la docència?
IV: Jo recordo la preparació al MIR com una experiència gratificant. Jo vaig gaudir estudiant per l'examen MIR i vull ajudar als estudiants en aquest procés, que és un moment difícil, però es pot viure de forma positiva, donat que és una part molt important de la formació en medicina i comporta un creixement personal. Per altra banda, volia tornar, d'alguna manera, allò que l'acadèmia AMIR m'havia donat durant els meus mesos com a estudiant.
"Cal lluitar i creure en les capacitats d'un mateix!"
ÀM: Què creus que t'ha aportat la teva experiència en la formació a metges en la teva tasca assistencial?
IV: CONÈIXER A LA GENT! A l'acadèmia hi ha un gran número d'estudiants amb perfils molt diferents i TOTS els nostres estudiants necessiten de la nostra dedicació i implicació. Aquest procés d'acompanyament al llarg del seu aprenentatge m'ajuda a entendre el comportament de les persones. Els estudiants, com els pacients, necessiten que nosaltres analitzem de forma ràpida i efectiva allò que necessiten i que els intentem donar els recursos que necessiten, ja sigui en termes de salut o d'estudi. M'agrada reconèixer les seves fortaleses i limitacions, i d'aquesta manera, ajudar-los a treure el millor d'ells mateixos.
A més, treballar a l'AMIR m'ha fet creure que tot és possible: si creus que un canvi, per difícil que sembli portar-lo a terme, pot ser positiu, cal lluitar amb totes les forces per aconseguir-lo: cal lluitar i creure en les capacitats d'un mateix.
AM: A banda de la teva tasca en l'acadèmia AMIR, realitzes altres tasques docents com xerrades en instituts, xerrades divulgatives, tallers en jornades de residents... què és el que et motiva per dedicar part del teu temps d'oci a aquestes activitats?
IV: M'agrada sentir que la meva experiència i allò que jo comunico li serveix a algú... que en puguin treure profit!
"Els metges de familia ens hem de creure que la nostra tasca docent és possible i imprescindible"
AM: La realitat és que la presència en les universitats de la Medicina Familiar i Comunitària és una tasca pendent de l'especialitat. Des del teu punt de vista, quins creus que són els motius de que la seva presència no estigui consolidada?
IV: Existeixen diversos motius i tots ells relacionats entre si. Per una banda, els metges de familia en general tenim un perfil menys docent i investigador i molt assistencial, cosa que fa que no ens interessem tant en aquestes tasques. Per altra banda, per un motiu històric les mèdiques hospitalaries tenen el monopoli de les universitats. Per mi, és un error que els estudiants no coneguin en profunditat la MFiC donat que això provoca que els metges, en general, estiguin desconectats del que li passa al pacient fora del seu àmbit hospitalari.
AM: Davant d'aquest fet, creus que la MFiC te un futur real a les universitats?
IV: I tant que si! Però cal que els metges de familia ens ho creguem! Actualment el perfil de metge de familia és diferent al de fa unes dècades i, estic segura, que les noves generacions treballaran en aquesta linia. Així, tothom sortirà beneficiat. Els alumnes veuran la medicina en tota la seva realitat perque sense la MFiC no tenen un aprenentatge complet. Si la MFiC estigués dins el programa formatiu universitari, els futurs metges hospitalaris tindrien una visió global, amb el que el sistema funcionaria de forma més efectiva i es treballaria en xarxa.
AM: Quins projectes de futur tens en relació a la docència en MFiC?
IV: Continuar implicada en la meva tasca a l'acadèmia i m'il·lusiona pensar que algun dia formaré part d'un equip docent d'atenció primària en una universitat catalana.
Els aires de canvi arriben fins l'Àgora Mèdica a través de metges de familia joves interessats per la docència i la investigació. Gràcies a ells, l'esperança d'una especialitat valorada i visible en tots els àmbits sembla possible!
Seguirem de ben a prop els pasos de l'Irene. Us deixem la xerrada informativa que va fer l'Irene sobre l'especialitat de Medicina Familiar i Comunitària a futurs residents fa uns mesos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora