Post firmat per JORDI MESTRES LUCERO
Aquests dies Iñaki González i Rut Roncal ens conviden a participar en el projecte #A1000Manos, es tracta de, a partir de la foto que proposen, escriure les nostres pròpies reflexions en format post, només ens han lloc 3 condicions:
Aquests dies Iñaki González i Rut Roncal ens conviden a participar en el projecte #A1000Manos, es tracta de, a partir de la foto que proposen, escriure les nostres pròpies reflexions en format post, només ens han lloc 3 condicions:
Incloure la fotografia que proposen
Publicar el post el 3 de Juny
Incloure l'etiqueta # A1000Manos
Què és la felicitat? Difícil resposta, o no... no ho sé, cadascú sabrà... Les següents línies tracten sobre una lliçó que em va donar una orquídia... i el poc que es necessita per somriure i donar-li sentit a la vida...
Fa un any, vaig comprar una orquídia low cost en un centre comercial, decorativa amb flors grans, sense voler em vaig quedar amb la tija a la mà, i l'orquídia en qüestió es va transformar en quatre fulles verdes sense més, sense tija ni flors. En aquest moment vaig pensar que el millor seria llençar-la a les escombraries, total una orquídia sense tija ni flors no serveix per a res i a més seria impossible que es regenerés completament.
La meva parella, santa paciència, va pensar en donar-li una oportunitat, d'acord que no tenia flors ni tija, però les fulles estaven sanes i verdes. Bé el resultat després d'un any de cures, de regar pacientment, de mimar, d'observar, d'acompanyar, és aquest:
Fa un any, vaig comprar una orquídia low cost en un centre comercial, decorativa amb flors grans, sense voler em vaig quedar amb la tija a la mà, i l'orquídia en qüestió es va transformar en quatre fulles verdes sense més, sense tija ni flors. En aquest moment vaig pensar que el millor seria llençar-la a les escombraries, total una orquídia sense tija ni flors no serveix per a res i a més seria impossible que es regenerés completament.
La meva parella, santa paciència, va pensar en donar-li una oportunitat, d'acord que no tenia flors ni tija, però les fulles estaven sanes i verdes. Bé el resultat després d'un any de cures, de regar pacientment, de mimar, d'observar, d'acompanyar, és aquest:
La naturaleza te sorprende: hace 1a solo tenía las hojas inferiores, poco a poco hasta abrir hoy su primera flor!! pic.twitter.com/nb0dr47JMZ
— Jordi Mestres Lucero (@JordiMes3) Mayo 27, 2014
Ara està a la taula de la cuina, on cada matí esmorzem, i en prendre la meva tassa de cafè l'orquídia m'ensenya el poder que té la vida, que si li dónes una oportunitat i confies, si deixes el temps necessari, al final et donarà una poderosa lliçó. I a mi en particular em provoca un somriure de felicitat cada matí.
De vegades costa molt poc somriure...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora