COORDINAR UN EQUIP: QUÈ EN PUC APRENDRE?

Post firmat per IRIS ALARCÓN

Com molts de vosaltres sabeu una de les meves passions i a la que dedico gran part de les meves hores de lleure és el teatre! Fins ara sempre havia representat el paper d’actriu dins la complexa maquinària que comporta estrenar una obra, però fa aproximadament un any em vaig decidir a dirigir un espectacle musical. Es tracta de “Tarzan, el musical” amb 27 actors i actrius en escena cantant i ballant i un equip tècnic composat per cinc persones.

Tan sols ha passat un dia de l’estrena però avui m’he decidit a explicar-vos què és el que jo he aprés estant davant d’un equip de treball. Tot sovint ens parlen del que el coordinador del grup dona, però molt poc sobre què dóna el grup al coordinador... 

<<Jo em sento plena d’emocions, sensacions i aprenentatge. Ha estat un viatge llarg i no sempre fàcil, però us asseguro que he aprés moltíssim d’aquesta experiència>>.

En primer lloc, el fet de coordinar un equip tan nombrós m’ha fet adonar-me més que mai que “les coses no sempre surten com un les planifica” i no passa res! Pot ser inclús que surtin millor! Recordo un consell que em va donar un professor que vaig conèixer a la Pasantía que vaig realitzar a Houston: 

“planifica molt i sigues capaç d’adaptar-te al màxim”. 

I això és un dels punts claus del funcionament del grup: com a coordinadora calia que tot estigués planificat i en ordre però sempre amb la ment oberta a noves propostes i a les necessitats individuals de cada component del grup. Calia adaptar la planificació a la realitat del moment. Desenvolupar la capacitat d’observar el grup en conjunt i cada individu per separat és vital per adonar-nos de si allò que teníem planificat està funcionant o aquell moment concret requereix que fem canvis.

Una de les altres coses que el meu equip m’ha ensenyat durant aquests últims mesos és a CONFIAR. El grup de treball està format per persones amb un objectiu comú: tots i totes volem que allò funcioni, per tant, és lògic confiar en que tots treballarem de forma conjunta per aconseguir aquest objectiu. Per tal d’arribar a aquest punt de confiança jo vaig necessitar dues coses. En primer lloc, vaig necessitar durant els primers mesos explicar als meus companys i practicar amb ells la metodologia de treball que creia que millor s’adaptaria a nosaltres. En segon lloc, demostrar – moltes vegades sense paraules – que cadascú dels components del grup és part imprescindible i fonamental de l’espectacle: si un falla els altres anem coixos per que ens falta una pota imprescindible d’aquest centpeus! Una vegada el grup va integrar això, la confiança en l’equip i en que l’espectacle sortiria bé era màxima! Crear aquest clima de confiança i responsabilitat ha estat un dels altres punts claus en aquests mesos de treball.

Vivim en una societat individualista i cada vegada més egoista. Aquests mesos de treball en equip m’han ensenyat a que l’amor que genera el grup entre els components d’aquest i cap a l’objectiu comú és el motor més potent per a que un projecte arribi a bon port. 

Us animo a que compartiu, confieu, planifiqueu i us adapteu!!