AMICS O ENEMICS...? EL PÚBLIC!

Post firmat per IRIS ALARCÓN 

“Vengo para traerte todo el amor que en el camino encontré.

Vengo para darte todo el cariño que en mi bolsa yo guardé,

te lo daré… 

Seguiré. Bongo Botrako”

Avui m’agradaria parlar del PÚBLIC! Des del meu punt de vista, i també de molts dels entesos en comunicació oral, el públic és una de les parts més importants si no la més important en la nostra presentació oral.

Tot sovint, quan ens posem davant de la nostra audiència els veiem com “l’enemic”. Persones que ens miraran de fit a fit i buscaran el nostre mínim error… inclòs hi ha gent que diu que ens l’imaginem despullat per tal de perdre la por! Cosa que, personalment, em faria posar-me encara més nerviosa imaginant-me tot de pits i cuixes davant meu…

En realitat, el públic és el nostre GRAN ALIAT! És per ells i cap a ells que passem hores i hores repassant, assajant… desitgem que el nostre missatge els hi arribi i que en gaudeixin! Per tant, veure’l com l’amic a qui explicar quelcom i no com l’enemic a guanyar, és un punt molt important.

En el moment en que hem de preparar una presentació, la primera pregunta que cal que ens fem és: A QUI VA DIRIGIT? Saber a quin grup de professionals va dirigida la nostra exposició ens ajudarà a triar el nivell científic de la intervenció, el ritme i el to del discurs. Si des d’un principi ens adeqüem a les seves necessitats, segur que aconseguirem “enganxar-los” més fàcilment. O no recordeu aquells professors d’universitat que parlaven en un idioma irreconeixible per nosaltres?

Per altra banda, no podem fer que el públic no existeix! Bàsicament perquè estan allà, si, si, allà davant nostre. Mireu-los i intenteu connectar amb ells. Cadascú tenim el nostre estil personal per connectar i l’anirà desenvolupant a mesura que el practiqui. Tinc companys que utilitzen l’humor per destensar l’ambient, d’altres que inicien la presentació amb quelcom impactant o bé que utilitzen casos reals que fan el que públic es senti del tot identificat amb allò de que parlarem. A més, també us aconsello que intenteu INTEGRAR a tota la audiència. Si és un grup petit de persones, podeu mirar-les una per una durant la vostra xerrada i si és un grup molt gran, dividiu l’espai i aneu mirant a aquests sectors imaginaris que us heu fet. No els mireu fixament durant molta estona, potser fareu que s’incomodin! Però si el temps suficient per trencar la barrera invisible que existeix entre vosaltres o, com li anomenen, “l’efecte tarima”.

En tota presentació oral, el nostre objectiu ha de ser el de COMPARTIR els nostres coneixements amb les persones que tenim davant i ESTIMULAR el seu interès pel tema exposat. Més enllà del nostre lluïment personal, o bé el de superar aquest “tràngol” que ens ha tocat passar, existeix una relació gairebé d’amor amb el nostre públic. Desitjar que entenguin, que passin una bona estona, ser honestos i educats amb ells. Cal trobar el punt d’equilibri per tal de que no anem a l’extrem de posicionar-nos com éssers inferiors i insegurs, donat que això ens portarà més estrès, ni a l’extrem de marcar una distància que faci que siguem gèlids, impassibles a allò que està passant i a les reaccions que estan tenint.

Així doncs, quan comenceu a preparar la vostra presentació oral, penseu en primer lloc en EL VOSTRE PÚBLIC! A qui va dirigit i què necessiten ells de tu. Preparar d’aquesta forma la vostra exposició us assegurarà un públic entregat a allò que expliqueu.