TITULITIS AGUDA

     Clar que si, l'important és continuar estudiant, fes un màster, o un post grau o millor ja que estàs fes el doctorat, l'important és continuar formant-se. COM SI NO HO HAGUESSIS ESTAT FENT FINS ARA...

     Ja sé que es diu amb bona intenció, però tinc la impressió que estem instalats en una nova síndrome desde ja fa massa temps, té el nom de titulitis, encara que en altres indrets rep altres noms, com a sudamèrica, on l'anomenen el "síndrome del lisensiado", o al Japó on rep el nom de "tukoko ta loko". Presenta dues formes clíniques, una d'aguda que es presenta entre els 16 i 20 anys i es caracteritza per escollir una carrera universitària (la formació professional sembla que no serveix) preferentment centrada en les sortides professionals, la negació externa i interna per a desenvolupar les inquietuds reals de l'individu i el més característic, acceptar amb ressignació com el més normal de la vida empollar-se el Leninguer o en el seu defecte el Matthews, útil...que no veas...

post en CAST

     La forma crònica esdevé amb el pas del temps, no tenint prou amb els anys d'estudi, els totxos empollats, la majoria dels quals de dubtosa utilitat, decideix continuar estudiant i estudiant, sense veure horitzó, però pensant que està fent el correcte i que és un bon minyó.

     Pels més pesimistes tranquils, sembla ser que aquesta síndrome té cura, pel que sembla cal parar un moment, si pot ser uns dies, millor un parell de setmanes, més que res per trencar amb la dinàmica habitual que no ens deixa pensar amb claredat. En aquest moment cal fer-se una pregunta, i no val fer trampes responent com a bons jans, "què m'agradaria fer a mi a la vida?" però de debò, el que em fa despertar del llit sense despertador, el què realment m'emociona.

Si no t'atreveixes a fer la pregunta, per por més que res a les respostes, tampoc passa res, és el que acostuma a passar, però en aquest cas no et fassis trampa i accepta la realitat amb bon humor i disfruta del teu temps lliure!!