Hi ha èpoques a la vida que les coses no van com ens agradarien, que se'ns fa difícil i que el patiment ens acompanya. Com diu en Victor Amat, "si llueve, deja que llueva". Jo no sóc una experta en psicologia, ni de bon tros! Però sí que he patit els cops de la vida -com tothom!- i tinc la sort que els meus pacients comparteixen amb mi les seves dificultats, d'ells aprenc cada dia. Si algun arribés a llegir-me ara, somriuria segur! Per què això que explico avui ho comparteixo tot sovint a la meva consulta. Parlem que, encara que la vida es posi molt cara amunt, nosaltres podem fer petites coses per continuar: dutxar-se cada dia i no posar-se massa música trista, és bàsic! I després, agafar-se a petites coses que ens envolten i que ens fan companyia mentre deixem que la tempesta s'acabi. Per exemple...
...Entrar a la consulta, posar-me la bata i tancar el mòbil. Concentrar-me només en els pacients.
Dinar els dimecres amb el Jordi, parlem de com arreglaríem nosaltres l’atenció primària: l’hem salvat mil cops.
Mirar una sèrie amb el meu pare: ell s’adorm i jo faig feina amb l’ordinador. La meva mare entra i s’ho mira, no pot evitar somriure.
Trucar a la meva millor amiga, i riure’ns una estona, del que sigui!
Fer un beure abans d’entrar a l’assaig i deixar-me portar pel rumor de la seva conversa, riure quan ells ho fan, tot i que el meu pensament està en un altre lloc, més llunyà.
Mirar per la finestra, tancar els ulls, sentir l’escalfor d’aquest sol gris de tardor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora