EBOLA: ... així com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres!

Aquests dies, em ve al cap un record: Fa unes setmanes vaig estar ingressada a l'hospital, va ser una malaltia aguda i relativament de fàcil solució però que va fer que estigués una setmana en l'habitació d'un centre hospitalari. D'aquells dies, recordo el sentiment d'indefensió i vulnerabilitat, la por de no entendre el que em passava, el que jo havia fet malament per a què ara estigués en aquella situació.

D'aquells dies, també recordo el sentiment d'esperança al saber que una amiga venia corrents a estar amb mi ben entrada la matinada, com em reconfortava els petons de la meva mare o la companyia silenciosa i tendre de l'amistat i l'amor a la meva habitació.

Aquests dies, em ve al cap un record més llunyà... És un record durant la meva residència. Recordo la primera vegada que vaig viure com una companya es punxava amb una agulla d'un pacient. Desconeixíem l'estat de salut d'aquella persona i recordo viure de prop les probes que es va haver de realitzar ella, els dies d'espera, la incertesa de conèixer el resultat i com desitjàvem que tot anés bé.

Aquests dies em venen aquests records al cap més vius que mai en llegir la informació que es publica sobre la Teresa, l'auxiliar d'infermeria infectada d'Ebola. Com es parla d'ella i de la seva malaltia en les xarxes socials, a la televisió, a la cafeteria o la sala d'espera del Centre de Salut... com es refereixen a ella en tercera persona, llunyana, sent sense ésser. Penso en ella, en els seus familiars i amics... en la por d'una recuperació incerta, en la dificultat per tenir un èsser estimat ben a prop, en la impossibilitat de sentir l'escalfor humana. 

Aquests dies desitjo que aquesta experiència ens ajudi als professionals de la salut i polítics a aprendre més sobre la gestió d'una malaltia tan greu com és l'Ebola i a asumir les responsabilitats a aquells qui els hi pertoca. Però també i sobretot, desitjo que ens ajudi a tots i totes a posar-nos en el lloc de l'altre, a acompanyar i a cuidar... així com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres!