REFLEXIONS, PROJECTES, IL·LUSIONS... #agoraGC (6)

Post firmat per IRIS ALARCON BELMONTE

TERCER DIA DE CONGRÉS:

Reflexions, projectes, il·lusions…

El matí de l’últim dia de congrés per mi sempre és una mica complicat… et despertes amb la “ressaca” d’emocions, pensaments, idees al cap que no et deixen desconnectar ni un moment! Després de dos dies intensos de retrobament i coneixença, cal concloure aquests dies únics i pensar en com tornar a casa.

DESVIRTUALITZAT!

En primer lloc, vaig poder assistir a la conferència que va realitzar @jvalaball sobre com les xarxes socials poden apropar als equips d’atenció primària entre ells i amb la població que atenen. Molt interessant aquesta reflexió sobre la necessitat d’utilitzar aquestes eines com els nostres “amics”, explotant el millor d’elles i nosaltres mateixos, i no com un “enemic” que ens treu temps i és una distracció.

No obstant, se’ns planteja una pregunta molt interessant: “quan les direccions dels equips s’adonaran de la importància d’aquesta eina?”  i sobretot …”quan els professionals deixarem de donar visibilitat als nostres centres des de casa i en hores lliures?” El mòn canvia, i cal que TOTS canviem amb ell!!

Posteriorment, vaig tenir la gran sort de poder participar en la taula sobre “comunicació al final de la vida” conduïda per unes meravelloses @evapeguero , @munozseco i @rduror!! Gràcies a aquesta taula vam poder profunditzar en el valorar d’explorar l’ESPIRITUALITAT dels nostres pacients i el de la comunicació i integració de la FAMILIA com un dels eixos fonamentals de les persones. Va ser una taula plena de sentiments que van fomentar entre els assistents pensaments nous i, de ben segur, que ens acompanyaran quan tornem a les nostres respectives consultes i als domicilis dels nostres pacients!

“¡AVERIGUA LA HISTÓRIA PROPIA DEL PACIENTE, ES ÚNICA!”

“MANTENER LA DIGNIDAD DE LA PERSONA A PESAR DE QUE SE PIERDA LA AUTONOMIA”

“SIEMPRE HAY ESPERANZA: Buscar pequeños objetivos realizables como comer en la mesa con los otros miembros de la familia, descansar correctamente…”

“Comunicar de forma CERCANA, HUMILDE, con COMPROMISO y PRESENCIA”.

Aquesta taula no va estar absenta de reivindicació!! I és que, el metge de família és EL metge que acompanya al pacient al llarg de TOTA la seva vida… vam reflexionar sobre aquests nous models que els allunyen dels seus pacients quan més ho necessiten: en el moment en que hi ha una agudització, en els últims dies de vida… Necessitem CREURE en la NOSTRA ESPECIALITAT i en els valors que aquesta fomenta!!!!

Comencem…?