Post firmat per JORDI MESTRES LUCERO
.JPG)
Una cosa tinc clara: EL MENÚ INFANTIL ÉS UNA TRAMPA. És la meva opinió i per descomptat pot ser que no tingui res a veure amb la teva realitat, però aquests dies he comprovat algunes coses que m'han fet reflexionar. El mateix que la televisió o ara les tablets, s'han convertit en veritables cangurs dels nostres fills, el menú infantil és la solució als nostres mals de cap que suposa, en moltes ocasions, alimentar (o educar en alimentació) als nostres fills.
Ho veig a la sortida dels col·legis i de les escoles bressol, sucs envasats (amb més o menys sucre afegit), batuts de xocolata, galetes, llaminadures, però també algun entrepà, això si de pa de motlle envasat (el que dura una setmana sense posar-se dur), quan parles del tema amb els pares (en qualitat també de pare i no de metge), els motius sobre el perquè acaben centrats en coses com. "és que si no menja res", "només li agrada el pa de motlle", "la fruita si no és en suc no se la menja" i un llarg etc.
Amb els sopars passa una cosa semblant i ho he vist en primera persona, en albergs i hostals per a famílies, on clarament es diferencien dos menús: el de l'adult i el menú infantil, consistent en nugggets de pollastres, frankfurt, pizza, croquetes (industrials per descomptat), pasta (molta pasta i diàriament), patates fregides, moltes patates fregides i de postres crema de xocolata, gelats i pseudo iogurts amb gust de coco.
En aquest moment penses que es tracta d'una excepció per això d'estar de vacances, però quan parles amb els pares et diuen que a casa més del mateix: "és que és l'única manera perquè sopi", "el pollastre no el menja, prefereix els nuggets i com també és pollastre", "el iogurt natural ni el prova, prefereix el de fruita", i una llarga llista...
Amb això no vull criticar els pares per se, bastant tenen amb les llargues jornades de treball perquè després hagin de lluitar amb les seves feres a casa, i per descomptat jo no sóc l'exemple a seguir ni de bon tros, però una cosa tinc clara :
.JPG)
Una cosa tinc clara: EL MENÚ INFANTIL ÉS UNA TRAMPA. És la meva opinió i per descomptat pot ser que no tingui res a veure amb la teva realitat, però aquests dies he comprovat algunes coses que m'han fet reflexionar. El mateix que la televisió o ara les tablets, s'han convertit en veritables cangurs dels nostres fills, el menú infantil és la solució als nostres mals de cap que suposa, en moltes ocasions, alimentar (o educar en alimentació) als nostres fills.Amb els sopars passa una cosa semblant i ho he vist en primera persona, en albergs i hostals per a famílies, on clarament es diferencien dos menús: el de l'adult i el menú infantil, consistent en nugggets de pollastres, frankfurt, pizza, croquetes (industrials per descomptat), pasta (molta pasta i diàriament), patates fregides, moltes patates fregides i de postres crema de xocolata, gelats i pseudo iogurts amb gust de coco.
si parles amb la gent, t'adones que no és tan anecdòtic el tema
En aquest moment penses que es tracta d'una excepció per això d'estar de vacances, però quan parles amb els pares et diuen que a casa més del mateix: "és que és l'única manera perquè sopi", "el pollastre no el menja, prefereix els nuggets i com també és pollastre", "el iogurt natural ni el prova, prefereix el de fruita", i una llarga llista...
Amb això no vull criticar els pares per se, bastant tenen amb les llargues jornades de treball perquè després hagin de lluitar amb les seves feres a casa, i per descomptat jo no sóc l'exemple a seguir ni de bon tros, però una cosa tinc clara :
alguna cosa cal canviar ... i potser hauríem de començar per nosaltres mateixos ... per allò de donar exemple.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per haver realitzat un comentari. Entre tots fem creixer l'àgora